Logo png
ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL PARC NATURAL
DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

Cerca al web

Subscriu-te

Uneix-te a nosaltres

El Bruel

Els projectes

Col·laboradors

logo mussapLogoCastellMar webLogo-GM-PLA webtargeta4BR

ajutnament de castello empuries2

Aquesta web utilitza galetes per a gestionar l'autenticació, navegació i altres funcions. Si continues navegant n'acceptes el seu ús

Més informació

Accepto

En general, els neonicotinoides es consideren menys perillosos per a humans o ocells que per a insectes. Malgrat tot, hi ha veus que consideren necessari tenir en compte els efectes directes dels neonicotinoides sobre els vertebrats que no són l’objectiu. El principal mecanisme d’actuació dels neonicotinoides és la unió d’aquests als receptors d’acetilcolina nicotínics del sistema nerviós central dels invertebrats, mentre que en vertebrats aquesta unió té una afinitat substancialment menor. Això ha fet que els neonicotinoides hagin estat un dels principals agroquímics més utilitzats a nivell mundial en les darreres dues dècades. Un dels neonicotinoides més utilitzats és el imidacloprid (Figura 1). A Holanda, país on s’ha fet aquest estudi1, el seu ús ha fet que des del 2003 la seva concentració en el medi ambient supera els estàndards de qualitat en aquest país.

 La vida mitja dels neonicotinoides és relativament llarga i són solubles en aigua. Això fa que es puguin acumular al sòl i filtrar-se a les aigües subterrànies. El fet de ser sistèmics (és a dir, es poden escampar per tots els teixits de les plantes tractades) i que el seu ús sigui àmpliament estès, fa que molts organismes agrícoles siguin susceptibles de patir-ne exposició. De fet, hi ha estudis que indiquen que, tant en condicions experimentals com reals, els neonicotinoides poden afectar inverteimidaclopridWebMolècula d'imidacloprid. (*) Fes clic per veure-la més gran.brats no objectiu a través dels ecosistemes aquàtics i terrestres. La qüestió que encara està per resoldre és si els efectes es poden propagar a través de les interaccions tròfiques, això és, més enllà dels efectes letals o subletals en espècies individuals. En el passat, l’ús excessiu de pesticides ha provocat col·lapses a nivells mitjos de la piràmide tròfica que han acabat afectant la població d’ocells, demostrant que el declivi de poblacions d’invertebrats degudes a l’ús de pesticides poden provocar desnutrició en ocells. Així doncs, si les comunitats naturals d’insectes es veuen afectades pels neonicotinoides fins al punt de causar disrupcions en la cadena tròfica, podem esperar que les espècies d’aus insectívores se’n vegin afectades.

Els autors de l’estudi han correlacionat espacialment les tendències poblacionals de 15 espècies de passeriformes insectívors en el període 2003-2010 amb la concentració d’imidacloprid en aigües superficials en el període 2003-2009. El que van veure és que elevades concentracions d’imidacloprid en aigües superficials s’associaven amb taxes més baixes o negatives de les poblacions d’ocells passeriformes insectívors (Figura 2).

Fins l’actualitat la toxicitat dels neonicotinoides en ocells s’havia centrat únicament en els efectes d’una intoxicació aguda per ingestió directa del producte. Els autors proposen un nou enfoc al problema: la depleció de les fonts d’aliment (insectes) causa les correlacions observades. Hi ha 2 línies de proves que semblen donar suport a aquesta teoria. La primera és que totes les espècies estudiades s’alimenten gairebé exclusivament d’insectes en algun període del seu cicle de vida i, molt extensament, durant el període de cria. La segona és que recerques in situ en les mateixes àrees que aquest estudi han trobat fortes baixades en les poblacions d’insectes, incloent espècies que tenen estadi larvari, allí on les concentracions d’ imidacloprid eren elevades. Amb tot, els autors admeten que la falta d’aliment pot no ser l’única causa o la més important del declivi. Altres possibles causes podrien ser l’acumulació d’imidacloprid al llarg de la cadena tròfica.

Els efectes sobre la perdiu roja

Paral·lelament, investigadors de l’Institut de Recursos Cinegètics (IREC), la Universitat de Castella la Manxa (UCLM), el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Junta de Castella la Manxa han dut a terme un estudi per a veure els efectes sobre la salut i la reproducció de la perdiu roja (Alectoris rufa) quan s’alimenta amb llavors tractades amb neonicotinoides, més concretament imidacloprid2,3.

ACR 1644Mascle de perdiu roja (Alectoris rufa) fotografiat al Cap de Creus. (*) Clica per veure-la més gran. Fotografia: Dani Valverde

La hipòtesis amb la qual han treballat és que durant la sembra del cereal algunes llavors tractades poden quedar a la superfície i per tant són accessibles al consum per part de les aus. Això provoca una exposició aguda a altes dosis de neonicotinoides, amb el conseqüent risc d’intoxicació.

Per a dur a terme l’estudi els investigadors van utilitzar dues dosis d’imidacloprid, la recomanada per al tractament de llavors i un 20% d’aquesta. Es va estudiar tant a tardor com a finals d’hivern, coincidint amb els dos períodes de sembra.

Els resultats són contundents. Totes les perdius tractades amb la dosis recomanada van morir al llarg dels 21 dies d’exposició a la tardor, i el 31% ho van fer dins dels tres primers dies. Pel que fa a les perdius alimentades amb llavors tractades al 20% no van morir, però sí que van patir disminucions en els nivells de glucosa y magnesi en sang alhora que augmentava un enzim antioxidant en resposta a l’exposició a l’insecticida. A part d’això, aquestes perdius també mostraven altres efectes com la disminució del vermell ocular, ornament del mascle que denota la seva salut i la seva capacitat reproductiva, retràs en la posta d’ous i disminució del nombre d’aquests i pitjor resposta inmunitària dels polls nascuts.

Segons els autors, aquest estudi demostra que l’imidalcloprid és altament tòxic per a les perdius rojes i, molt probablement, també per altres aus agrícoles.

Bibliografia

1. Hallmann, C. A., Foppen, R. P. B., van Turnhout, C. A. M., de Kroon, H. & Jongejans, E. Declines in insectivorous birds are associated with high neonicotinoid concentrations. Nature 511, 341–343 (2014).

2. La perdiz roja, en riesgo por la ingesta de semillas tratadas con neonicotinoides. ECOticias.com at <http://www.ecoticias.com/naturaleza/99228/perdiz-roja-riesgo-ingesta-semillas-tratadas-neonicotinoides>

3. Prensa y Comunicación - Universidad de Castilla-La Mancha. at <http://www.uclm.es/gabinete/ver_noticias.asp?id_noticia=11594>

Contacta'ns:
email: apnae@apnae.org

Per telèfon de dimarts a divendres de 9:00 a 15:00 al 972 454 672