ITINERARI FORTIÀ – RIUMORS – EL MATÀ

A continuació us presentem l’itinerari FORTIÀ – RIUMORS – EL MATÀ, amb fotografies, comentaris i track realitzats per l’Hubert Mas. Al final us deixem un enllaç per a que el pogueu descarregar i fer servir com a pista a seguir en un tracker  o alguna aplicació de seguiment d’itineraris com Orux Maps (Android, gratuita des de www.oruxmaps.com),  Wikilock (Android) o Maps.me (per a iOS). També els podreu obrir a l’ordinador amb una aplicació com Google Maps. 

🚦🚦Aquest proposta s’ha treballat en el marc del projecte “ Descoberta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà” de l’APNAE finançat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la subvencions destinades als espais natural de Catalunya, els ha`bitats i les espècies 2017-2018 de la Generalitat de Catalunya.🚦🚦

Aquest és un itinerari lineal d’uns 8 quilòmetres, que es pot començar des de Fortià o des de Riumors passant per la zona de la Gallinera fins arribar a El Matà. Itinerari sense dificultat i que es pot fer tant a peu com en bicicleta i durant tot l’any tot i que és més interessant avançada la tardor o a l’hivern si ha plogut o bé a la primavera quant els camps d’arròs es comencen a inundar.

Foto 1: Itinerari Fortià – Riumors – El Matà

Des de Fortià, a la rotonda que hi ha al sud del poble, surt l’anomenat camí de la Gallinera que passa pel costat del camp de futbol. El camí segueix cap el sud travessant diversos camps de conreu i algunes closes fins a trobar el camí de les Closetes que ve de Riumors al km 1,400.

Foto 2: Closa amb cavalls

Des de Riumors anirem a buscar el camí de les Closetes que surt del poble en direcció est i que en poc més d’un km es trobarà amb el camí de la Gallinera que ve de Fortià.  

Seguim el camí cap el sud travessant camps de conreu de regadiu i fent un parell de corbes fins a arribar a la zona de les Closes de la Gallinera (km 2,500 comptant des de Fortià), que ja es troba dins el parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta és una zona molt planera, que ocupa unes 90 hectàrees on hi trobem arrossars, prats, pastures i cultius extensius.

Foto 3: Arrossars de la Gallinera

Espai molt interessant per l’avifauna que conserva sobretot quan els camps estan inundats per les pluges de la tardor o l’hivern o també a la primavera, quan els camps es preparen i s’inunden per al conreu de l’arròs i les altres zones del parc poden estar força seques. A la primavera hi trobarem currocs, fredelugues (hi cria alguna parella), agrons blancs, bernats pescaires, martinets blancs, cigonyes, etc. A l’hivern podem veure grans volades de fredelugues, daurades i molts limícoles. També interessant per a rapinyaires com aligots, arpelles i xoriguers durant tot l’any, a l’hivern l’arpella pàl·lida o l’esmerla i a la primavera el falcó cama-roig.

Seguim pel camí, ara asfaltat, tot passant pel costat d’un Mas fins arribar a una cruïlla (km 3,400) on a la dreta surt un camí cimentat que porta a l’eguassada Senillosa per on després seguirem. Podem però continuar uns metres pel camí de l’esquerra fins arribar al Mas de la Gallinera que veurem a la nostra dreta, envoltat de camps d’arròs i que dóna el nom a la zona. És on es concentraven antigament les feines de processat de l’arròs un cop collit.

Tornem enrere i agafem el camí que porta a l’eugassada Senillosa, en direcció sud amb camps d’arròs a dreta i esquerra fins arribar una nova cruïlla (km 4,300) on continuarem pel camí cimentat que gira a la dreta. Si tenim temps podem, des d`aquí, agafar el camí de l’esquerra que està sense asfaltar i que passa pel mig de camps d’arròs fins a arribar al final del camp que tenim al davant i que dóna pas a altres closes dedicades majoritàriament a la pastura. Estem a la zona anomenada Les Pastelles amb grans closes envoltades de grans freixes, oms i alguns roures. Cal vigilar en temps de pluges per que el camí pot estar negat d’aigua.

Tornem enrere fins arribar al punt previ i seguim pel camí cimentat que ens portarà de seguida a l’entrada de la finca Senillosa (km 4,600), privada, formada per un gran Mas amb un estany al davant on podem observar diverses espècies d’ànecs, sobretot coll-verds però també cabussets, polles d’aigua i també oques d’Egipte que crien a la zona i una sèrie de prats de pastura amb cavalls.

Foto 4: Finca Senillosa

Seguim pel camí sense asfaltar que va paral·lel al canal que limita amb la finca Senillosa amb oms, freixes i roures.

Foto 5: Camí vora el rec

A la esquerra en el primer tram hi trobem encara arrossars i més endavant camps envoltats de fileres de tamarius i a la nostra dreta, a l’altre costat del rec, una sèrie de closes amb cavalls.

Foto 6: Pastures i fileres de tamarius

Uns 800 m més endavant, (km 5,400) girem a l’esquerra tot deixant el camí que ens portaria a creuar el rec Sirvent i agafem un camí que segueix en direcció oest, paral·lel a un rec anomenat rec del mig (de l’estany). Estem a la zona de l’antic Estany de Sant Pere o de Pontarrons en un paratge format per multitud de feixes o peces que són porcions petites allargades, separades per fileres de tamarius i que donen a un canal central que recull l’aigua. Són el producte de la desamortització i repartiment entre els veïns del poble a mitjans del S XIX de les antigues terres comunals originades per la dessecació de l’estany al S XVIII. Algunes de les peces estan dedicades al conreu però moltes només a pastura amb camps d’herba i jonqueres. És una zona interessant des del punt de vista paisatgístic, on encara es pot resseguir el contorn de part de l’antic estany.

Foto: 7 Antic estany de Sant Pere

Seguim pel camí uns 1,5 km fins que arribem a la Carretera GIV 6216 que va de Castelló d’Empúries a Sant Pere Pescador (km 6,900). Creuem la carretera i agafem el camí asfaltat que surt just al davant i que ens portarà fins a l’aparcament del Matà (km 7,500). Travessem l’aparcament i agafem l’itinerari marcat que porta fins al Mas el Matà. Creuem un rec per un pont de fusta i seguim el camí amb un bosquet de ribera a l’esquerra i una extensa closa inundada a la nostra dreta, envoltada d’una barana de fusta, on a l’hivern i a la primavera podem trobar moltes aus aquàtiques, limícoles i fins i tot algun becplaner.

Foto 8: Becplaner (Platalea leucorodia)

Arribarem al Mas del Matà i les sitges (km 8,000) amb el seu mirador elevat, punt final del nostre itinerari. Des del mirador elevat podem gaudir tant del paisatge que hem anat creuant com dels extensos camps inundats del Matà, la zona de reserva de La Massona amb els seus estanys salabrosos (les llaunes) i l’extens canyissar que els envolta i més enllà la platja i el Golf de Roses. Des d’aquí es pot enllaçar amb diversos itineraris que ens duran cap la platja o bé cap a l’interior fins El Cortalet.

Foto 9: Mas del Matà