ITINERARI PERALADA – VILAÜT
A continuació us presentem l’itinerari PERALADA – VILAÜT, amb fotografies, comentaris i track realitzats per l’Hubert Mas. Al final us deixem un enllaç per a que el pogueu descarregar i fer servir com a pista a seguir en un tracker o alguna aplicació de seguiment d’itineraris com Orux Maps (Android, gratuita des de www.oruxmaps.com), Wikilock (Android) o Maps.me (per a iOS). També els podreu obrir a l’ordinador amb una aplicació com Google Maps.
🚦🚦Aquest proposta s’ha treballat en el marc del projecte “ Descoberta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà” de l’APNAE finançat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la subvencions destinades als espais natural de Catalunya, els ha`bitats i les espècies 2017-2018 de la Generalitat de Catalunya.🚦🚦
Es tracta d’un itinerari d’uns 16 quilòmetres, que comença a Peralada i acaba a l’estany de Vilaüt, passant per Vilanova de la Muga. És un itinerari llarg, ideal per a fer en bicicleta (si es fa a peu cal comptar unes 6 hores entre anar i tornar) sense cap dificultat i molt poc desnivell. És apte per a fer tot l’any tot i que a l’estiu cal evitar les hores centrals del dia doncs hi ha poca ombra durant el camí.
El recorregut s’inicia a Peralada, entrant al poble per la GIP 6042 des de la Carretera de Figueres a Llançà i trencant a la primera rotonda cap a la esquerra pel carrer Camí de Sota el Parc fins arribar a un aparcament on deixarem el cotxe. Seguim el camí que va paral·lel a la tanca del jardí del castell de Peralada on podem observar uns grans plàtans que allotgen una gran colònia de cigonyes fruit d’una reintroducció el 1996 d’exemplars procedents d’Extremadura; en la actualitat allotja més de 30 parelles. Podem veure els grans nius que no només allotgen cigonyes (sobretot a la primavera, a l’època de cria) sinó que també els aprofiten els pardals, les gralles i les cotorretes de pit gris.
Arribem a la rotonda i a l’altre costat comença el camí de Vallgornera, una pista de terra en bon estat que ens porta uns 1500 m més enllà fins el castell de Vallgornera (S XIII) que podem veure a la dreta i que avui dia, un cop restaurat, funciona com a allotjament turístic.
Seguim recte per la pista que continua direcció est pel mig de camps de secà – on podem trobar cogullades, trists, guatlles, etc. Més endavant passa pel costat d’un dipòsit de runes controlat on cal vigilar el pas de camions.
Als 4 km trobem la carretera que porta de Figueres a Llançà, que creuarem pel pont que es veu al davant i que també passa per sobre la via de tren. Un cop passat el pont girem a la dreta per un camí asfaltat que de seguida ens porta a l’abocador de Pedret; aquí també cal vigilar el pas de camions. Aquest és un bon indret per a veure diversos rapinyaires com els milans negres i reials, arpelles, etc. Així com cigonyes i gavians.
Voregem l’abocador per la dreta tot seguint el camí asfaltat i on aquest s’acaba, agafem el camí que surt recte i que ens durà, travessant camps de regadiu, en poc més de 3 km a Vilanova de la Muga (km 7).
Aquí seguirem els indicadors que ens portaran cap a l’església romànica de Sta Eulàlia. A la plaça de l’església hi ha un mirador sobre la Muga que en aquest tram va embassada per un petit assut, on trobem un retall de bosc de ribera i balcar. Aquí podem veure diverses aus aquàtiques com l’ ànec collverd, el martinet blanc, el bernat pescaire, el martinet de nit, el blauet, la xivitona, etc.
Tornem enrere fins a trobar el carrer i camí de Sant Joan que ens durà al cap de 2,5 km fins a l’ermita de St Joan Sescloses. El camí ressegueix en el seu primer tram un canal a la dreta on trobem un bonic balcar i arbres que a l’estiu ens donaran bona ombra. Més endavant el camí passa pel mig de camps de regadiu, sembrats de farratge, girasol i blat de moro. Girem primer a dreta i després a l’esquerra seguint les marques grogues fins arribar a la carretera que va de Castelló d’Empúries fins a Vilajuïga. Davant mateix surt un camí que ens porta en uns 100 m fins a la capella de St Joan Sescloses (originària del S XIII però molt modificada posteriorment). Al voltant de la capella podem veure diverses closes (com el nom de la capella ja indica), camps inundables envoltats d’arbres, típics de la zona on hi pasturen vaques i cavalls o s’hi conrea farratge i que són molt interessants tant pel paisatge com per la fauna i flora que allotgen. En cas de pluges importants queden fàcilment negats d’aigua, que recupera temporalment els seus antics dominis (L’anomenat estany de Sant Joan).
Seguim cap a l’esquerra per la carretera que porta de Castelló d’Empúries a Pau, poc transitada, durant un 1 km fins arribar a una bifurcació on agafarem la carretera de la dreta. Després creuarem la riera de Pedret per un passallís (cal anar en compte amb el cabal si ha plogut fa poc) fins a trobar 2 km més enllà a la dreta una gran edificació, la Torre Mornau (km 12.5), edifici rural de mitjans segle XX que durant uns anys va allotjar una eugada militar amb grans estables i magatzems i que avui dia resta abandonat. Es propietat de l’INCASOL així com 118 hectàrees de terreny que l’envolten, amb diverses closes dedicades a la pastura de vaques i cavalls i on també es troba una closa propietat de la fundació La Pedrera i cedida en ús mitjançant acord de custòdia a l’APNAE.
Seguim per la carretera 1 km més fins a trobar un trencall a la dreta que ens durà fins al nucli de Vilaüt (km 14.5) que pertany al municipi de Pau. Aquí a la primavera és freqüent veure el xoriguer petit per les teulades de les cases.
Seguim en direcció est per una pista de terra fins a arribar al primer trencall a mà dreta que agafem i que en 5 minuts ens durà fins a un aflorament de pedra granítica amb uns magnífics suros i una bona ombra on podem descansar.
Una mica més enllà ja podem veure a la nostra dreta l’estany de Vilaüt (km 16) punt final del nostre recorregut. Allà hi trobarem un aguait, construït el 1985, que és el més antic del parc i també de Catalunya. L’estany sol conservar aigua tot l’any, presenta grans taques de balca, jonqueres, herbassars i es troba envoltat d’arbres de ribera i tamarius. A la primavera hi podrem veure florides de lliris grocs o totalment entapissat de les petites flors blanques dels ranuncles. Magnífic lloc tant pel seu paisatge com per la fauna i flora que conserva. Lloc de pastura de vaques i cavalls i ideal per a observar ocells aquàtics lligats a l’aigua dolça. A l’hivern i durant les migracions diverses espècies d’ànecs com xarxets, cullerots, xiulaires, blancs, cuallargs, etc. Limícoles com tètols, fredelugues, becadells, corriols, gambes, etc. així com becplaners, flamencs i corbmarins. A l’estiu hi podem trobar l’agró roig, el martinet menut, el martinet de nit, el balquer o la cuereta groga. I durant tot l’any les fotges, polles d’aigua, rasclons, cigonyes, agrons blancs, bernats pescaires, martinets blancs, esplugabous, capons reials, arpella vulgar, etc.
Per acabar podeu tornar pel camí ja fet o si encara voleu voltar més, continuar pel camí que surt dels suros en direcció est, cap el mar i que en poc menys d’un quilòmetre ens durà fins a la carretera dels tres ponts tot travessant diversos prats secs i grans roures, entremig de petits turonets granítics, on a la primavera i estiu trobem florides de farigola i caps d’ase i podem veure el gaig blau, el cucut reial, l’oriol o diversos rapinyaires com el xoriguer comú o l’àguila marcenca.